Gracienc de naixement i del Gràcia per afició.

Ja, els meu pare quan encara no feia quatre mesos que era en aquest mon va apuntar-me al club que a día d’avui pertanyo, tot seguint la saga familiar; els meus avis i pares i que jo he seguit amb les meves filles.
Dins el Gràcia vais aprendre tot allò que s’ha d’estimar i respectar de la natura, formant-me en els cursets que cada any proposa l’entitat i que vàren enriquir-me i obrir experiències a les diverses modalitats dins el marc muntanyenc; l’alpinisme, l’escalada, l’esqui de muntanya i finalment l’espeleología.

Totes elles interesants, formen part de la meva estreta relació amb el mon muntanyenc d’on vinc i que m’empenyen a viure noves experiències com la que apasionadament m’he llançat a experimentar.

Un somni, una fita, un projecte….. així es com vaig veure en un inici la possibilitat de participar en una de les curses de btt mes importants del mon i de ben segur una de les més dures en aquesta modalitat, la TITAN DESERT.
En un principi et plantejes si estarás al nivell d’afrontar un repte d’aquest tamany ja que de ben segur no es tractará d’una pedalada popular de diumenge a que tots estem acostumats a participar. Es tracta d’afrontar etapes de més de 100 quilòmetres dia rera dia durant 5 dies, en unes condicions que al nostre pais no es donen i que no es poden experimentar abans de ser-hi.

En fí, no es parli més, finalment i després d’assitir-hi a la presentació de la cursa que per casualitat varen fer al poble del costat on visc tot queda decidit. Hi participaré.