Benet Vicente

La llarga història dels vint anys de competició de segur que acumula nombroses anècdotes i fets per explicar, o que si més no han passat a la petita història d'aquesta consolidada competició nascuda el llunyà any 1979.

Tot va començar el 1947, quan tenia 13 anys, si volies ser aprenent de electricista, havies de tenir una bicicleta per treballar. Això porta als primers "piques" de juventut i començo a introduir-me en el ciclisme.
Al 1952, amb 18 anys, guanyo la meva primera carrera a la festa major de Cervelló, no vaig tenir el trofeu perquè l'havia d'anar a buscar al ball de la festa i jo haviade treballar.
La meva primera llicència és amb el C.C. Molins de Rei, després, va ser amb el P.C. Martorellense, el D.C. Manresà i el P.C. Poblet de Mataró. Amb aquest darrer equip vaig córrer la Volta a Catalunya el 1958, una avaria em va impedir acabar tot arribant a Granollers la penúltima etapa.
La meva feina com empresari hem va allunyar del ciclisme durant 10 anys. Als 35 anys i per consell mèdic vaig retornar , als 39 anys vaig començar a córrer en la categoria de veterans durant 30 anys fins els 69 anys d'edat.

Els clubs on vaig córrer, Veterans de Catalunya, C.C. Salt, C.C. Sant Just, C.C. Sant Pere Mulanta i actualment al C.C. Pallejà. Els trofeus en els veterans són per categories segons l'edat, jo ho vaig fer a 40-49, 50-59, 60-69 i actualment fins que pugui, ja que abans als 70 anys la normativa no permetia tenir llicència,però em van tornar a cridar per competir, jo he preferit deixar la competició

Al 1995 vaig córrer la Copa d'Espanya, vaig quedar 4º, i Campió Provincial a Montornès del Vallès.
Els darrers 12 anys he guanyat en la meva categoria la Challenge Garraf Penedès.
Quedar primer de la general costa molt, jo només he pogut guanyar-ne 3, una a Barcelona (Trofeu El Corte Inglés), a Reus (Ciutat de Reus) i al Poble Nou de Barcelona

He corregut a Austria, Copes i Campionats del Món, a la meva categoria surten entrre 250 i 400 participants. Al 1974 vaig fer el 12 i les altres vegades entre el 25 i el 40.
Quan tingui els 75 anys ho provaré una altre vegada, es la darrera categoria.

Ara hem dedico a les marxes de renom com la Quebrantahuesos, el darrer any hem van donar el trofeu al més veterà dels que van acabar.
Aquest any hem preparo per millorar el meu temps competitnt amb els corredors de 60 anys.En Benet Vicente segueix damunt d'una bicicleta, de fet mai hi baixarà. Avui, sovint l'acompanya el seu gendre l'Antonio i continua fent kilòmetres i kilòmetres amb els seus companys del C.C. Pallejà per aquestes arriscades carreteres. També tenim la sort de tenir-lo a les nostres pedalades amb els seus néts, això sí amb BTT per muntany

Marxa feta per Benet Vicente Seguer i Antonio Castaño del Estal.

Tinc que dir que el handicap més important en aquest recorregut no van ser els kilòmetres ni els desnivells acumulats,sinó la quantitat d’hores que varem passar asseguts dalt la bicicleta sense poder canviar de posició.
Viatjàvem amb porta paquets i alforges,en un pes aproximat de 16 quilos cada un,per aquest motiu era impossible pedalejar de peu per canviar la posició i també ajudava la por a perdre el control quan ens avançava algun vehicle pesat o voluminós.
Per lo qual es feien bastant llargs,costosos i molt incòmodes els kilòmetres que poc a poc anàvem avançant.
Un cop posats en situació i amenaçats diàriament per les continues turmentes, os vaig a descriure el recorregut fet dia a dia,parlant en promitjos per que cadascú tregui la seva pròpia conclusió i adjunto dades per si serveix d’ajuda a qualsevol que s’aventuri ha fer quelcom similar. També tinc que afegir una dada important a favor, ja que un 95% de les carreteres transitades disposen de un bon asfalts, però hi ha trams en molta circulació.
RECORREGUT:

Vallirana (altura 180 m.) a Puebla de Sanabria (altura 1000 m.)
Kilòmetres realitzats ............................. 940 Km
Hores sobre la bicicleta ....................... 40h.15’
Hores diàries/bici .................................. 8h. Aprox.
Promig de velocitat ................................ 23,35 km / h.

PORTS

Puerto de los Maderos (Soria) ............ 1.144 m.
Villadeciervos ......................................... 1.180 m.
El Temeroso ........................................... 1.080 m.

I set ports més entre 500 i 1.000 m. ( l’Ordal, Santa Cristina, Vinaixa,los Monegros,Lanzas...)



EL VIATGE PAS A PAS:

Divendres.8/09/06: Vallirana (Barcelona) N-340 N-240 Alcarras (Lleida) 170km. Hotel,rest. Miquel (Alcarras)
Dissabte.9/09/06: Alcarras (Lleida) N-II N-232 Pinseque (Zaragoza) 167 km. Rest. Fuentes de Ebro (Fuentes de Ebro)
Diumenge.10/09/06: Pinseque (Zaragoza) N-232 N-122 Golmayo (Soria) 149 km. Hotel,rest.Doña Juana(Agreda)Casa Rural Los Canteros (Golmayo)
Dilluns.11/09/06: Golmayo (Soria) N-122 CL-619 Magaz de Pisuerga (Palencia) 204 Km. Hotel Europa (Magaz de Pisuerga)
Dimarts.12/09/06: Magaz de Pisuerga (Palencia) N-610 N-525 Puebla de Sanabria (Zamora) 208 Km. Hotel Enrrimari (Puebla de Sanabria)
Dimecres.13/09/06: Fem. un tom pel Parc Natural del Llac de Sanabria,visitant el Llac i el monestir de San Martin,fen així els últims km.(42).
Tot aquest recorregut als 72 anys, a tots ens agradaria poder-ho fer a aquesta edat.

 

Antonio Castaño del Estal  

Angel Noguera


Aquest veterà ciclista d'espigada figura va tornar a la competició tot just fà nou anys, animat pel seu fill Joan, que li va deixar provar una bicicleta, però finalment va desistir de pujar costes i planejar per l'asfalt.

Casat amb la Teresa, de fet és la millor relacions públiques del vetrà ciclista, té el Joan i Teresa per continuar la nissaga, i ja l'admiren quatre nets.

La vida esportiva d'Àngel Noguera és prou curiosa. Nascut a Navàs, va participar l'any 1951 a la Volta Ciclista a Catalunya.

La primera etapa es va cobrir per la muntanya de Montjüic., la segona va sortir de Vilanova, la tercera de Tortosa i la quarta era des de Reus a Andorra, prop de 260 quilòmetres. A poc de l'arribada a Andorra vam caure una colla de ciclistes, i l'endemà quan la cursa havia de passar per terres del Bages, el metge no va deixar-me sortir".Si el ciclisme sempre ha estat un esport dur, més ho era a la primera meitat del segle. La Volta la va emprendre com una aventura en solitari.

" Era l'època de Miquel Poblet. Jo habia, guanyat el sotscampionat de Manresa i Comarca i alguna cursa amb mil pessetes de premi. Tot aixó va animar-me a anar-hi".
I de fet llüia en el moment de la caiguda una bona posició a la classificació general.

Més recentment, Àngel Noguera s'acosta a Àustria, al Tirol, per participar en el Campionat d'Europa de veterans, i es classifica en el lloc 42, i també en el Campionat d'espanya disputat a Madrid, en el qual va finalitzar el 13. Recorda que en els millors moments de la seva vida de ciclista feia la pujada de Monistrol a Montserrat amb 24 minuts:

"Ara no, ara tardo una hora......."

Sobre la Challenge Garraf-Penedés ens diu: "M'agrada com està muntada aquesta competició, tot i quea mi personalment m'atrau més la seguretat dels circuits tancats que no pas la duresa de la carretera".

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© C.C. PINXO VALLIRANA

Llamar

E-mail

Cómo llegar